12 de gener de 2017

Entrevista amb Jaume Centelles


Jo sóc en Jaume Centelles, he treballat durant 40 anys l’escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet fent diverses tasques i com a responsable de la biblioteca escolar. Des del mes de setembre de 2013 estic jubilat, que vol dir que he fet un pas enrere i he deixat la trinxera de l’aula, però continuo lligat al món de l’educació.
Col·laboro habitualment amb la revista «Guix» —sèrie Viure la lectura— i amb la revista «Mi biblioteca» on vaig fer una sèrie d’articles «La biblioteca escolar, de principio a fin» i una altra sobre «Bibliotecas de película».
Participo del grup de treball «Passió per la lectura» adscrit a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Trobo inspiració.... o busco refugi en els meus pensamentS, pedalant pels camins que van pels marges del riu Llobregat, des de Molins de Rei fins a la platja del Prat. També m’abstrec escoltant música (Wollenweider, Garbarek, Kuti, etc.). 

M'emociona... pensar en la sort que he tingut de conèixer a tanta bona gent entre els companys d’escola que tant m’han ensenyat.  

Algú una vegada va dir... crec que va ser François Mitterrand, que no et jubiles mai de fer de mestre. Tenia raó. En el meu cas he fet un viatge de moltes hores —més de 35000 classes, sense comptar les reunions ni les hores de preparació, només hores directes amb infants, a la trinxera— on he après, he rigut, he patit i m’he equivocat. 
He tingut la sort de viure un període de canvis copernicans en el món educatiu, a tots nivells: tecnològics, de lleis d’educació, arribada d’una població vinguda d’altres països, formació continua, etc.
A diferencia d’altres feines, els mestres cada dia hem d’estar a punt, cada matí amb el somriure, amb la paraula amable i carinyosa als llavis. Estic orgullós d’haver triat l’ofici de mestre. Podia haver optat per perseguir riqueses o prestigi; podia haver triat buscar aventures i fer coses que mai ningú no hagués fet com si fos Edmund Hillary escalant l’Everest per primera vegada. El mestre s’assembla al xerpa que acompanya als grans escaladors perquè fa de guia als alumnes i si aquest segueix els seus consells poques vegades es perdrà.
Com deia, estic orgullós d’haver triat l’ofici de mestre perquè, com la majoria, he tingut la voluntat d’aconseguir influir en el món, intentant formar persones que siguin bones, generoses, solidàries. 
Un altre francès, Georges Jacques Danton, va dir allò tan bonic de que «després del pa, l’educació és la primera necessitat d’un poble» 



Què és per tu la lectura?
La lectura és la possibilitat de parlar amb persones d’altres èpoques, d’altres països, d’altres cultures i pensaments, per comprendre una mica, només una mica, com funciona el món. 


Què és el que t'agrada més de llegir?  
Llegeixo de tot, segons els moments. Al llarg de la meva vida he anat passant pels autors sud-americans, per les policíaques, per la poesia... si fa no fa com tothom. Mai he abandonat els humanistes (Sweig, Goethe, Wiesenthal, Rilke, etc.) i darrerament m’interessen les biografies. 


Quins 5 llibres o autors i il·lustradors de literatura infantil creus són imprescindibles en una bona biblioteca infantil i per què.
En trio un per a cada cicle:
A Cicle infantil no pot faltar "De què fa gust la lluna?" de Michael Grejniec, un conte repetitiu sobre el valor de la col·laboració. Per explicar-lo i mirar-lo mil vegades.
A cicle inicial els llibres d’Arnold Lobel són una delícia, en especial les aventures d’en Sapo i Sepo, dues granotes molt amigues i que no poden estar-se l’una sense l’altra. El millor exemple del que significa ser amics de debò.
A cicle mitjà recomano els àlbums de Roberto Innocenti: "La niña de rojo", "La comarca fèrtil", "La casa", "Rosa Blanca" i les adaptacions dels clàssics com Pinotxo, Conte de Nadal, la Ventafocs, etc. Són obres d’art. Mirar-los és disfrutar.
A cicle superior les aventures de Michael Morpugo són fantàstiques, especialment "El regne de Kensuke", tot i que "Cavall de guerra" també és un bon llibre. Ens transporten a altres llocs, a altres temps.
A secundària el llibres de la saga Divergente de Veronica Roth, a més a més d’entretenir són un bon motiu per plantejar-nos les relacions entre les persones. 

Quines diries són les preferències literàries dels infants?
Als infants de cicle infantil els agraden les històries amb protagonistes animals amb els quals s’identifiquen. Si tenen encadenaments llavors ja queden ben enganxats durant una bona temporada.
Als de primària els interessos es diversifiquen però mai fallen els llibres que fan riure. I els que juguen amb el binomi veritat-mentida, bo-dolent, just-injust.

Quin paper té o pot tenir la biblioteca escolar en la formació dels infants?
Els informes que de tant en tant es van publicant demostren una evidencia que tothom accepta: la incidència positiva de la biblioteca escolar en la formació lectora i el desenvolupament de les competències de l’alumnat —en el benentès que la biblioteca sigui de qualitat, és a dir, que compti amb recursos humans i la col·laboració de tota la «tribu», especialment del claustre de Mestres i el suport de l’Administració educativa. Ho hem repetit insistentment però sembla que ningú no es posa les piles. Bé, hi va haver un intent l’any 2005, quan n’era Consellera la senyora Marta Cid però això queda molt lluny i els esforços i les il·lusions es van diluir pel camí. Llàstima!

Quins elements fan un llibre infantil atractiu?
Els llibres ens criden, això ho sabem. Aquells que acaben a la biblioteca de l’escola són els que expliquen històries autèntiques, sinceres, creïbles. També els que són una mica difícils i ens exigeixen un esforç de concentració. Això de vegades va en contra del negoci però com a mestres la nostra funció és oferir literatura de qualitat, ben escrita, emotiva. En el món de l’àlbum il·lustrat n’hi ha on triar però en els llibres adreçats a l’educació primària costa de trobar bona literatura.

Quines són per tu les claus per motivar a la lectura?
No cal fer grans invents ni espectacles d’animació meravellosos. Es tracta, simplement, de generar moments i espais perquè un nen i un llibre es trobin, tranquil·lament, sense presses, sense obligacions, sense necessitat de fer cap treball posterior. Llavors la motivació entra per impregnació, naturalment.
És un error sovint massa freqüent buscar la rendibilitat, fer el resum, el comentari, etc. S’ha de «desescolaritzar» el fet lector.

Quin és el projecte o tasca més important que tens ara entre mans?
Aquest curs estic col·laborant amb l’editorial Cruïlla elaborant una materials per a cicle infantil. M’ocupa força temps però m’agrada.

Pots trobar més coses sobre mi al blog «La invitació a la lectura» (https://jaumecentelles.cat/)

Per acabar, voldria afegir que no s’hi val abandonar, hem de seguir compromesos amb l’educació. El compromís pot adoptar diverses formes, sempre relacionat amb les persones, amb la comunitat educativa o a la societat en general. El compromís ens permet assolir nous coneixements, intercanviar experiències de vida, socialitzar, ser solidaris i mantenir la consciència crítica. No defallim, si us plau!





3 de gener de 2017

Lectura en veu alta: bibliopatis especials o la taca d‘oli

Els Bibliopatis especials o “la taca d’oli”: Una experiència d’implicació del professorat del centre en el modelatge de la lectura en veu alta.

Unes paraules que em van quedar gravades en la memòria quan vaig fer la formació Puntedu  durant el curs 2005-06 referides a la implicació del claustre en la biblioteca escolar van ser aquestes: “la feina del bibliotecari o la bibliotecària escolar és com la d’una taca d’oli”. En els cursos posteriors, mentre portava a terme la tasca de coordinadora de la biblioteca, rumiava com dinamitzar la biblioteca, fomentar el gust per la lectura en l’alumnat i sobretot com aconseguir fer realitat aquest somni... No sé com va ser que, un bon dia  se’m va  acudir proposar als companys i companyes del claustre que llegissin en veu alta als nens i nenes que ho desitgessin durant l’estoneta del pati.





















Des d’un primer moment vaig rebre el suport de l’equip directiu i la resposta del claustre va ser prou bona.






El primer bibliopati especial es va celebrar la tardor del curs 2014-15 i va tenir una molt bona acollida per part de l’alumnat. 





Poc a poc la proposta va anar prenent forma: 
  • Es realitza a la biblioteca a l'hora del pati en dates properes a 3 celebracions: Castanyada, Nadal i Sant Jordi. 
  • Hi participa de forma voluntària tant el professorat com l'alumnat de primària. 
  • Es trien lectures de diferents tipologies textuals (contes, endevinalles, poemes, teatre ...), escrites en alguna de les tres llengües que usem a l'escola i també es té en compte els suports visuals utilitzats (presentacions, videoclips, les cortines de la biblioteca ... ).



  • S'editen uns cartells que es reparteixen per les classes i es pengen als passadissos de l'escola.  





Durant aquests 3 cursos l’experiència s’ha anat consolidant amb petites modificacions. Com per exemple, el repartiment de l’alumnat. Aquest curs es realitzen 2 sessions. Una per a 1r, 2n i 3r i l’altre per a 4t, 5è i 6è. La persona responsable és en l’actualitat un membre de la comissió de biblioteca. L’experiència és ara una acció habitual que forma part del Pla Lector del Centre i està inclosa en els blocs Saber llegir i Gust per llegir.

L’assistència dels nens i nenes és molt alta i valoren el fet que la mestra d’educació física, el tutor de 6è o el mestre de música, posem per cas, els llegeixi en veu alta. L’equip docent del centre hi està molt implicat. Ho demostren les dades de participació, el fet que per iniciativa pròpia es reuneixin per preparar les lectures i que els mestres de nova incorporació hi vulguin participar des d’un primer moment.



Crec que els vincles afectius que s’estableixen entre els lectors i els oients és el motor i la clau de l’èxit d’aquesta experiència que us convido a implementar en el vostre centre.





Eugènia Franco. mfranc34@xtec.cat
Coordinadora biblioteca de l’escola Santa Eulàlia.

Les Roquetes, Sant Pere de Ribes (Garraf)