Benvolguts i benvolgudes totes, hem iniciat un nou curs escolar amb les il·lusions i expectatives renovades.
Volem compartir amb tots i totes vosaltres la sensibilitat d'aquest gran poema de la Joana Raspall. Senzill i eloqüent alhora, esdevé una petita eina per fer entendre als nostres alumnes, el drama dels refugiats i transmetre'ls els sentiments de solidaritat i empatia.
PODRIES
Si haguessis nascut en una altra terra
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fora casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser; potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries…, podries…
Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d'ell podria ser teva.
Joana Raspall
Suggerir-vos, abans de desitjar-vos un molt bon curs 2015-16, la lectura d'aquest llibre d'Éric Battut per seguir treballant, ara més que mai, per la Pau.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada